El recorte ha sido especialmente drástico en el planeamiento de la vivienda libre. En 2016 se planearon 245 viviendas nuevas, una cifra ridícula para una ciudad como la capital catalana
Ada Colau iba a ser la alcaldesa de la vivienda, la que tenía que luchar contra el urgente problema habitacional en la capital catalana. Ha resultado justo lo contrario. Durante el primer año de mandato de los Comunes ha restringido de manera drástica el planeamiento de nuevas viviendas —2.293 vivienda menos que en el último ejercicio de Xavier Trias— en una ciudad en la que los precios están disparados, tanto para comprar como para alquilar y donde la nueva escalada en el residencial ya se está extendido al cinturón metropolitano de Barcelona. En el primer año de Ada Colau se planificaron solo una cuarta parte las unidades residenciales que se habían planeado en el 2015.
El plan Collboni
Solo cuando hace una semana el socialista Jaume Collboni fue proclamado candidato del PSC a la alcaldía su medida estrella fue que «Barcelona vuelva a construir una media de mil pisos de vivienda social por año». Este retorno al pasado parece muy lejos de las actuales cifras oficiales.
L’Observatori de la Indústria, en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria, ha publicat l’estudi L’impacte laboral de la Indústria 4.0 a Catalunya, un document que analitza els canvis que es produiran en el mercat laboral amb la implantació de les noves tecnologies a les empreses.
Així, el document recull que malgrat que el 35% dels llocs de feina actuals són susceptibles de desaparèixer o transformar-se abans del 2030, la implementació de la Indústria 4.0 provocarà una creació neta de nous llocs de feina. Així, tal com va explicar el director de l’estudi, Joan Miquel Hernández, “a Catalunya es crearà ocupació com a conseqüència de la digitalització”.
Segons indica l’informe, el desenvolupament de la Indústria 4.0 crearà fins a 13.000 nous llocs de feina abans del 2030, amb el sector dels serveis lligats a la indústria al capdavant. A més, d’espera que altres mercats com el de les TIC, la comptabilitat i consultoria, l’informàtic o el de la fabricació de maquinària també creïn ocupació. El document destaca que la majoria d’aquests nous llocs de feina requeriran una bona formació acadèmica, fet que es tradueix en millors sous. A més, totes aquelles tasques relacionades amb la interacció humana i la creativitat no corren perill de ser automatitzades.
Per contra, la indústria pot perdre fins a 12.000 llocs de feina en aquest període. En aquest sentir, el risc més gran el tenen aquelles persones que fan tasques repetitives que requereixen poca formació. De totes maneres, Hernández va explicar que això no vol dir “que aquests llocs de feina hagin de desaparèixer”, si no que seran redefinits.
És per això que la directora general d’Indústria, Àngels Chacón, va explicar que les actuacions prioritàries a partir d’ara tindran un triple objectiu: “incrementar les vocacions professionals adreçades al sector industrial, formar els equips directius perquè prenguin consciència de les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i adaptar la formació ocupacional, contínua i universitària als perfils professionals que caldrà per cobrir les noves necessitats”.
… “Es que nos ponen vídeos de críos bailando hip hop en la calle –dijo luego Filiberto Bravo, el presidente de la asociación de vecinos de Ciutat Meridiana–, y aquí lo que los críos preguntan a sus padres es si los van a echar de casa, si van a tener que marcharse del barrio…
La alcaldesa recibe duras críticas de las entidades en una presentación del Pla de Barris
La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau (Quique García / EFE)Luis Benvenuty,Barcelona
Vecinos de algunos de los barrios más necesitados de la ciudad manifestaron ayer su decepción con la evolución del Pla de Barris, con la principal medida del gobierno de la alcaldesa Ada Colau para acabar con las desigualdades de Barcelona. Muchos entienden que el plan no está atendiendo a los problemas que de veras preocupan a la ciudadanía, que demasiadas actuaciones apenas maquillan la realidad, que sus ritmos están resultando decepcionantes… Así lo detallaron varias personas presentes en el encuentro.El Ayuntamiento no convocó a los medios de comunicación. El acto celebrado por la tarde en el Saló de Cent, en la más señorial de las dependencias de la casa Consistorial, fue diseñado para generar ilusión entre la gente, para dar la impresión de que el cambio está en marcha. Los grandes bancos fueron sustituidos por sillas individuales dispuestas en semicírculo, al modo de las asambleas de barrio y también de los encuentros que a la alcaldesa Colau tanto le gusta mantener con la ciudadanía. Pero los vídeos promocionales proyectados enervaron a unos cuantos asistentes. Al cabo de dos horas, Ada Colau estaba visiblemente molesta.Desde Ciutat Meridiana“Necesitamos parar los desahucios, y no tantos monitores y dinamizadores”“Es que nos ponen vídeos de críos bailando hip hop en la calle –dijo luego Filiberto Bravo, el presidente de la asociación de vecinos de Ciutat Meridiana–, y aquí lo que los críos preguntan a sus padres es si los van a echar de casa, si van a tener que marcharse del barrio… Yo lo que le dije a la alcaldesa Colau es que con tanto monitor y dinamizador lo que están haciendo es normalizar la pobreza.Lleguir l’article complet a La Vanguardia
Des de la recuperació democràtica Barcelona s’ha caracteritzat per ser una ciutat d’oportunitats i progrés. 32 anys d’ajuntaments d’esquerres han ajudat a fer una ciutat amb un fort dinamisme social i econòmic, una gran vitalitat cultural i un fort teixit associatiu i ciutadà.
Aquest llegat és ara en perill. En els últims anys han crescut les desigualtats, s’ha destruït l’ocupació, s’ha esfilagarsat el teixit social i la ciutat en el seu conjunt ha cedit en presència i lideratge. Barcelona ha perdut la seva identitat, navega sense rumb ni projecte, sense lideratge, subordinada, davant la indiferència i la passivitat de l’alcalde Trias.
M’indigna veure com la ciutat que es va construir amb tant d’esforç col·lectiu viu avui la segregació social, l’augment de l’atur i la destrucció de la imatge internacional de Barcelona com a ciutat admirada arreu.
És per tot això que vull liderar un projecte de recuperació de Barcelona. Perquè no em conformo. Perquè vull recuperar la Barcelona il·lusionada i ambiciosa, que no es resigna a veure com les desigualtats van esquinçant la ciutat en dos, la que funciona i la que no. Perquè crec que es pot fer. Perquè ja ho hem fet. Barcelona necessita un nou projecte de transformació que torni a fer d’aquesta ciutat un exemple d’igualtat, justícia i solidaritat.
Barcelona vol instaurar una nova forma d’organitzar la ciutat que inverteixi l’actual distribució de l’espai públic, entre els vehicles i les persones, prioritzant el ciutadà i amb l’objectiu de millorar les condicions ambientals i de qualitat de vida de la ciutat.
La Fundación RBA y la Fundación Cataluña Europa celebraron el pasado 22 de octubre la segunda conferencia anual del Programa “Legado Pasqual Maragall” a cargo del diputado Odón Elorza. La conferencia “La gobernanza de las ciudades” destacó la trayectoria del exalcalde de Barcelona y expresidente de la Generalitat de Cataluña. El acto contó con más de trescientos asistente.
El plan Collboni
Barcelona vol instaurar una nova forma d’organitzar la ciutat que inverteixi l’actual distribució de l’espai públic, entre els vehicles i les persones, prioritzant el ciutadà i amb l’objectiu de millorar les condicions ambientals i de qualitat de vida de la ciutat.